BARÇA 3 - BETIS 2

Barça: Víctor Valdés, Dani Alves, M. Cáceres, Márquez, Abidal, Xavi, Toure Yaya ( Sergio Busquets, min.70), Keita ( Gudjohnsen, min.70), Messi, Eto'o ( Bojan, min.76), Iniesta

Betis: Casto, Nelson, Arzu, Juanito, Fernando Vega, Mehmet Aurelio, Capi ( Juande, min.86), Emana ( Damià, min.46), Mark González ( Monzón, min.40), José Mari, Sergio García

Gols:

1-0 Eto'o min. 16

2-0 Eto'o min. 23

2-1 Monzón min. 58

2-2 José Mari min. 66

3-2 Gudjohnsen min. 80

"El Trencilla" Daudén Ibañez va ensenyar targetes grogues: a Touré Yaya, Fernando Vega i Capi

Camp Nou: 55.724 espectadors + 3 pariserus

El partit:

Victòria soferta del Barça desprès de l’enèssima empanada de l’equip, una empanada habitual en diversos partits de les ùltimes 2 temporades.
Aquesta crònica del partit és a partir del min. 12 de la primera part, que és quan vaig arribar al camp, degut a unes gestions burocràtiques que és van allargar una mica, però que ara no venen al cas.

Doncs a lo que anavem: victòria soferta. A la primera part, domini clar del Barça. I a la segona part, empanada i a patir.

Aquest Barça vol agradar, però li costa. Per una banda li costa perquè l’entrenador és nou, alguns jugadors també, l’esquema i la tàctica de l'equip són diferents, i tot plegat encara està per encaixar i automatitzar. Però bàsicament a l'equip també li costa agradar perquè el Barça porta 2 temporades lamentablement patètiques, i el llegat deixat no és fàcil de fer oblidar.

L’equip juga amb ganes, però amb baixades d’intensitat, com la de la segona part d’ahir, que segueixen sent preocupants (i això passa desde fa ja 2 temporades), i precisament per això, no sempre s’han acabat guanyant partits com el d’ahir. Cal d’estacar, això si, la reacció de l’equip desprès del gol de l’empat bètic. L'equip progressa, però cal millorar, i molt. Qui si comença a millorar és l'Eto'o, els gols del qual l'equip necessita.

Tot i que a vegades no sigui fàcil, pel passat tant lamentable i encara recent de l'equip, jo demanaria paciència i confiança amb el projecte del Guardiola.

La polèmica:

Que seria un partit de futbol sense polèmica arbitral! ...per això no passarè per alt el que diuen que va ser un penal clar de Martín Cáceres al Sergio García, amb 2 a 2 al marcador. Jo al camp no ho vaig veure, sincerament, en aquell moment estava despistat. Tampoc he tingut l’ocasió de veure-ho per la tele, però quasi tothom que he sentit o he llegit diu que era penal clar, o sigui que ho debia ser...

L’1X1:

VALDÈS: Venut i emprenyat. Venut al primer gol i conseqüenment emprenyat, després de la lamentable col.locació de la barrera, de classe de P-3.
DANI ALVES: Progressant. Al brasiler cada dia s’el veu més adaptat dins l’equip, demostrant partit a partit el que s’espera d’ell.
M. CÁCERES: Empanat. Ahir tot just va ser el seu primer partit com a titular, i al Camp Nou. I no va donar precisament seguretat a la defensa, tot el contrari. No va començar amb bon peu, però deixem-li un marge de temps. Tot i que no li serà gens fàcil justificar els 16 milions que és van pagar per ell.
MÁRQUEZ: "Empanatis 2". Nou look, vells vicis. Com tota la defensa, ahir no va donar la consistència que exigeix una defensa del Barça. Despistat.
ABIDAL: No convenç. De moment, titular indiscutible, tot i que la seva titularitat sigui molt discutible, valgui la redondància. A vegades sembla que navegui pel camp.
XAVI: Imprescindible. Tot i que ahir no va ser un dels seus millors partits, per mi el de Terrassa si que ha de ser un titular indiscutible. Dona equilibri i criteri al migcamp.
TOURÉ YAYA: Insegur. La seva no titularitat en els ùltims partits sembla que li ha fet perdre confiança. Cal recuperar-lo, és necessari.
KEITA: Millorant. Cada partit s’el veu una mica més entonat. Tot i que el seu rol dins l’equip encara no està del tot definit.
MESSI: Titular indiscutible. Desequilibrant, com quasi sempre. Un malson per les defenses rivals. Això si, a vegades un mica massa “gana”.

ETO’O: “Killer”. Amb 2 gols, va ser el davanter “matador” que necessita qualsevol equip gran. Comença a tenir detalls del gran Eto’o d’abans.
INIESTA: un altre indiscutible. El jugador més polivalent de l’equip, comença a agafar-li el “gustillu” a la banda, important per obrir el camp i les defenses contràries.

SERGIO BUSQUETS: Pinta prou bé. Va sortir en un moment crític, i tot i la seva joventut, s’en va sortir prou bé. Cal donar-li temps.
GUDJOHNSEN: Decisiu, salvador! Fent de Larsson, va fer el gol de la victòria. Ni era tan bó com ens el van vendre, ni és tan dolent com diuen ara alguns.
BOJAN: Actiu. Sempre que surt, te com a mínim una ocasió de gol. Tot i que remata força a porteria, de moment no les acaba "d’enxufar". És molt jove, i promet molt, que no l'agobïin.

GUARDIOLA:

Positiu: Els canvis. Amb l’entrada del Sergio Busquets i el Guddy, i desprès la del Bojan, l’equip va revifar, i va reaccionar amb empenta a l’empat del Betis.
Negatiu: Al descans, no va saber inculcar als jugadors que no s’hi valia adormir-se a la segona part. Cal evitar aquestes empanades.

La Frase del partit:

Al min. 70, un servidor, va dir als seus amics pariserus: “ i al Gudjohnsen perquè el treu ara?! perquè no treu al Bojan! ...tot i que ara és típic que el Guddy marca el gol de la victòria...” ...tal qual.

Fins la pròxima crònica! Que ja no serà fins a mitjans d'octubre, ja que un servidor s’en va de vacances! Salut!